Una letra de Ester Nadal #residecia

“Els estats cauen, rius i muntanyes romanen; la nova primavera cobreix d’herba el castell”
DU FU( 712-770)

El fracàs i el buit (Le Bide et le Vide en francès), dos sentiments tan incòmodes com presents.

Al novembre del 2019 vaig assistir a unes jornades de presentació de treballs al WIPCOOP Work In Progress Coopération, a Brussel·les organitzat per Mestizo Arts Platform (MAP). Allà ens vam trobar amb varies dones de diferents ciutats: Berlín, Londres, Brussel·les,… per buscar ponts i crear llaços d’intercanvi de projectes diversos.
Durant les presentacions dels treballs em va cridar l’atenció el projecte de dues germanes bessones – Nathalie et Doris Bokongo, formant le collectif Les Mybalés – residents a Brussel·les d’origen Congolès. De seguida les vaig associar amb dues germanes bessones i artistes catalanes d’origen de Ghana. Se’m va despertar la curiositat: quines similituds, quins punts de contacte i quines diferencies podien tenir aquestes quatre dones entre elles. Després d’una arrencada que semblava ens havia de portar a un treball de recerca interessant, les germanes catalanes van renunciar al projecte amb un silenci que ens va deixar, al menys a mi, ben desconcertada. I gràcies a l’actitud acollidora i enriquidora de la Tine de MAP, vam fer d’aquesta sensació de buit, i també en podria dir de fracàs, un element de reflexió per convertir el sentiment i l’experiència en material fèrtil.

Vam començar una recerca artística amb la Nathalie, la Doris, la Tine i jo. A distància, per zoom (novembre de 2020 – febrer de 2021), després a Anvers (14-21 de març) i continuarem a Barcelona (maig) i …

El Fracàs com a punt de partida ens porta a l’idea del Clown, però del clown com una actitud davant dels esdeveniments amb perplexitat i mirada amb ulls molt oberts, de manca de paraules per una boca mig oberta, i d’aquella tristesa que desperta un somriure còmplice i ple de compassió.

L’altre sentiment que ens vam afrontar va ser la sensació de buit quan et deixen, quan t’arrenquen alguna cosa; el buit de després de la pèrdua. Aquest sentiment que ens ha habitat a tantes persones en aquesta època d’incertesa durant la pandèmia i el confinament on tota la humanitat ha revisat els seus valors i maneres de funcionar, sense trobar gaires respostes ni explicacions de recanvi.

Es des de la infantesa, la pròpia infantesa, que volem indagar, amb mirada ingènua, el sentiment de fracàs i buit. Però no des de un punt de vista psicològic, per descomptat, sinó més aviat utilitzar la mirada cap a l’interior dels nostres record d’infantesa com el Viatge de Bashô, o el camí que ens proposa Jacques Lecoq per trobar el propi Clown.

Ester Nadal